Partits Nacionalistes del País Valenciá Identitat Regne de Valéncia    És un partit polític valencià que es defineix com autonomiste, democràtic, participatiu, plural i de caràcter progressiste i valencianiste. Fou fundat el 2000 per dissidents d'Unió Valenciana i Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2004 i el2005 es va integrar en Coalició Valenciana, partit que acabaria deixant el 19 d'abril de 2007 per a presentar-se a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 i municipals en coalició junt a Unió Valenciana i Los Verdes Ecopacifistas, obtenint 22.615 vots (0'9%). També es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2008, amb resultats minsos. El seu president i cap de llista per al senat per la circumscripció de València és Miquel Saragossà i Muños, expresident de L’associació d’amics de Vicent González Lizondo i ex vicepresident de Coalició Valenciana. El seu programa es centra el blaverisme i la defensa de les Normes del Puig, la potenciació de les infraestructures al Regne de Valéncia, la millora i efectiva protecció de l'agricultura, pesca i ramaderia, l'arribada de l'AVE, el trasvassament de l'Ebre i potenciar les senyes d'identitat valencianes. Coalició Valenciana   És un partit polític blaver fundat en 2004 per l'expresident del Grup d'Acció Valencianista i de la Fundació Nou Valencianisme, Juan García Sentandreu. El seu àmbit d'actuació és la Comunitat Valenciana.Segons els estatuts del partit, Coalició Valenciana és un partit que defensa un foralisme constitucional plenament arrelat en la història i en el sentiment més generalitzat dels valencians, oposant-se per tant a qualsevol vincle econòmic, històric, cultural o polític entre els distints territoris de parla catalana. En ell es van integrar alguns xicotets i extraparlamentaris partits polítics locals, com el Partit Regional de la Comunitat Valenciana, el Partit Blasquista Autonomista (d'ideologia republicana), i altres partits producte d'escissions d'Unió Valenciana, com Identitat del Regne de València o Renovació Valencianista.Ha formalitzat recentment acords electorals amb el PADE (Partit Demòcrata Espanyol), el Grup Independent Valencià (Gival) i la Organització Independent Valenciana, aquests dos últims amb una gran implantació en la comarca de La Safor i amb representació municipal.Hui dia, el partit utilitza les normes del Puig que ells reivindiquen com autèntiques oposant-se a les reformes ortogràfiques preses per la RACV, la base del secesionisme lingüístic, i la llengua valenciana (separada de la catalana). Normes que varen ser creades per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundada en 1915.Va tindre representació en les Corts Valencianes a través del diputat trànsfuga Francisco Javier Tomás Puchol, qui, en abandonar el grup popular, va ostentar el càrrec de portaveu del grup parlamentari mixt. El partit es presentà a les eleccions autonòmiques i municipals de la Comunitat Valenciana tot i que no va obtindre la representació esperada, al obtenir sols 17.331 vots (0,72%),[1] sent la cinquena llista més votada al País Valencià, per darrere del PP, el PSOE i Compromís pel País Valencià (coalició d' Esquerra Unida i el Bloc), llistes que van obtenir representació parlamentària a les Corts, així com d' Unió Valenciana-Els Verds Ecopacifistes-Unió de Centre Liberal (UV-LVE-UCL), els quals van obtenir 22.789 vots (0'95%) i no van arribar a obtenir representació parlamentària. Coalició Valenciana disposa d'un periòdic electrònic denominat El Palleter. Unió Valenciana  És un partit polític del País Valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.Hereu del moviment anticatalanista del període conegut com Batalla de València, Unió Valenciana naix com a partit polític el 30 d'Agost de 1982 fundat, entre d' altres, per Vicent González Lizondo i Miguel Ramón Izquierdo. A les eleccions generals espanyoles de 1982 formà part de la Coalición Popular, on obtindrien dos escons. A finals del 80 i principis del 90 (sota el lideratge de Vicent González Lizondo) va tindre un nombre de vots important i va arribar a tindre escons a les Corts Valencianes, i una important representació municipal (en especial la de València), i moltes alcaldies al País Valencià. Després d'un acostament a les postures centralistes del PP a principis del 90, que culminarien amb l' obtenció de l' alcaldia de València i la presidència de la Generalitat per part del PP en el que s' anomenaria Pacte del Pollastre, la mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors, que han anat a l'ombra del PP, el partit ha anat disminuint progressivament la seua implantació. Amb l' assoliment de la Presidència de les Corts Valencianes per part d' UV i Vicent González Lizondo arran el Pacte del pollastre, la situació de Lizondo al si del partit es va veure afeblida, segurament a causa del seu estat de salut, com evidencià el desmai que va patir a les corts. Obligat per les circumstàncies, Vicent González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, les Joventuts Valencianistes per ser massa nacionalistes als seus ulls, va cedir la presidència del partit a Hèctor Villalba, qui no tenia la seua visió furibundament anticatalana i fins i tot compartia certes idees amb el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria amb l' expulsió del partit de Lizondo, en novembre de 1996. Amb la mort de Lizondo, que ocorreria un mes després de la seua expulsió i amb un constant degoteig de fuges de militants i càrrecs cap al PP, la Unió Valenciana d' Hèctor Villalba perdé la representació parlamentària a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1999. En dimitir Villalba, la presidència del partit passà a mans de Jose María Chiquillo, qui la portaria als seus postulats ideològics originaris. A les Eleccions a les corts valencianes de 2003 el partit es va agrupar amb partits cantonalistes, continuant amb la seua davallada i perdent la seua posició com a quarta força valenciana, amb a penes un 3% dels vots, mentre que a les eleccions generals espanyoles de 2004 renuncià a presentar-se a canvi de què el president del partit Jose María Chiquillo fora candidat al senat independent a les llistes del PPCV. Posteriorment Chiquillo seria expulsat i fundaria Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana, partit que acabaria integrat al PP. Per a les Eleccions a les corts valencianes de 2007 rebutjà anar en coalició amb Coalició Valenciana, obtenint un 0'9% dels vots (22.615), un resultat molt pobre però superior al del partit de Juan García Sentandreu. A les eleccions generals espanyoles de 2008 el partit va rebutjar presentar-se, evidenciant la crua situació en què es troba. Sens dubte si alguna cosa defineix UV és la gran quantitat de crisis internes que ha patit des de 1994, sol·lucionades la majoria de vegades amb escissions o expulsions del sector discrepant, apareguent com a resultat multitud de partits d' escàs rèdit electoral. Així doncs han aparegut partits com Renovació Valencianista o el Partido Regional de la Comunidad Valenciana, integrats a Coalició Valenciana, Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana o Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana, integrats al PP, o Opció Nacionalista Valenciana.   Evolució del número d' escons a les Corts Valencianes Circumscripció / Any 1987 1991 1995 Circumscripció d' Alacant 0 0 0 Circumscripció de Castelló 0 1 1 Circumscripció de València 6 6 4 TOTAL 6 7 5 Esquerra Nacionalista Valenciana     Esquerra Nacionalista Valenciana és un partit polític valencià, d’orientació independentista d’esquerres, en desacord amb el concepte cultural i polític de Països Catalans. Fundat el 1979, el seu secretari general actual es Albert Marín. A les eleccions de 2007 participarà en coalició electoral amb Opció Nacionalista Valenciana i a les eleccions generals espanyoles de 2008 formà part de la coalició Per la República Valenciana.   Resultats electorals Generals 1982: 6.738 vots (0,32%) Autonòmiques 1983: 7.623 vots (0,4%) Generals 1986: 2.116 vots (0,1%) Autonòmiques 1987: 4.175 vots (0,21%) Generals 1989: 2.098 vots (0,1%) Generals 1993: 1.517 vots (0,06%) Autonòmiques 1995: 1.861 vots (0,08%) Generals 1996: 1.023 vots (0,04%) Autonòmiques 1999: 2.070 vots (0,09%) Generals 2000: 920 vots (0,04%) El Compomís pel País Valencià  És una coalició electoral integrada per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), el Bloc Nacionalista Valencià (BLOC), Els Verds del País Valencià (EVPV), Els Verds Esquerra Ecologista del País Valencià (VEE) i Izquierda Republicana (I.R.), que es presentaren conjuntament sota aquest nom a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007, i que es va fer extensible a diferents localitats del País Valencià en les eleccions municipals de 2007 . Aquest pacte tenia per objectiu principal evitar el bipartidisme a les Corts Valencianes, i especialment la majoria absoluta del Partit Popular cosa la qual no van aconseguir. Inicialment va aconseguir 7 seients a les Corts Valencianes, 5 per a EUPV i 2 per al Bloc, però després de la crisi interna d' Esquerra Unida del País Valencià, que es va extendre al grup parlamentari, i que va derivar amb l' expulsió de Mònica Oltra i Mireia Mollà del partit, i de Glòria Marcos del grup parlamentari, actualment Compromís pel País Valencià té 6 diputats : 2 del Bloc Nacionalista Valencià, 2 d'Iniciativa del Poble Valencià i 2 d'Esquerra Unida del País Valencià, que a més en te un tercer (Glòria Marcos) al grup de no-adscrits. Pel que fa als resultats locals, CPV es va presentar com a candidatura municipal a diverses localitats pel País Valencià, en la seua majoria presentant un pacte EUPV-BNV. La localitat amb més habitants on aquesta coalició es va presentar va ser Elx, amb una regidora. Des de l’inici de 2006, davant del que els partits d’esquerra valencians consideren una rebaixa de la qualitat democràtica al País Valencià degut als 12 anys de govern del PP, des de diversos sectors socials esquerrans es va començar a fer públic el desig d’un pacte electoral del que s’ha anomenat les forces polítiques a l’esquerra del PSPV, essent el moment més àlgid de pressió social la tradicional manifestació nacionalista del 25 d’abril a València. Des d’aquell moment es va engegar un diàleg informal entre les dites forces per veure la possibilitat d’arribar a un acord que permetera que cap partit d'esquerra quedara fora de les Corts Valencianes per la tanca del 5%, i aprofitar cadascun d’aquestos vots en el repartiment d’escons. Aquesta tanca electoral d'un mínim del 5% de vots de tot l'àmbit autonòmic per a aconseguir escons a les Corts Valencianes ha condicionat especialment les negociacions del pacte del CPV, que afecta especialment als nacionalistes del Bloc, que va treure un 4'6% autonòmic al 1999, i un 4'75% al 2003, mentre que els regionalistes d'Unió Valenciana van quedar-se al 4'8% i al 3%, respectivament. Pel que fa a EUPV, si bé sempre ha superat la dita barrera requerida a totes les eleccions, la distància que la separa és prou minsa, amb un 6'1% i un 6'5%, respectivament. Els primers contactes es van produir a l’estiu de 2006 entre els dos partits majoritaris de la futura coalició, EUPV i el Bloc. Les negociacions no van fructificar en un primer moment degut a discrepàncies en el repartiment dels escons de la coalició entre els diferents partits, però davant la pressió social, ambdós partits van arribar a un acord de mínims previ, al que tot seguit es van sumar la resta de partits. ERPV es va deslligar a meitat del procés de negociació adduïnt la necessitat d’ampliar el pacte als municipis i per dues legislatures. El Consell Nacional del Bloc va aprovar definitivament el pacte al desembre, com ho va fer l’Assemblea d’EUPV aquest mateix mes, essent definitivament ratificat per la militància d’EU en referèndum el 13 de gener, tal com manen els seus estatuts. La signatura oficial i definitiva del pacte per part dels liders dels cinc partits que composen la coalició es va produir solemnement el 26 de gener de 2007 a l'edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània. La crisi esclatà quan en la tria de representants al Consell d'Administració de RTVV mentre que des d'Esquerra Unida es proposava a Amadeu Sanchis, candidat a l'Ajuntament de València el qual no aconseguí cap acta de regidor, el bloc i les dues diputades d' EiP es decantaven per Rafael Xambó. Poc després quatre dels set diputats amb que la coalició comptava a les Corts Valencianes trien la Mònica Oltra com a portaveu a eixa cambra la qual cosa no és acceptada per la resta de grups ni pels tres diputats lleials a Glòria Marcos qui es desmaiaria en una de les sessions de les Corts. Els quatre diputats contraris a l'actual diputada van presentar un escrit en el que demanen un canvi de portaveu. El 21 de juliol a una reunió al sí del grup parlamentari de CPV, amb quatres vots a favor Mònica Oltra és triada Síndica del grup parlamentari del Compromís en una votació de la qual els afins a Glòria Marcos es desmarcaren. En setembre de 2007, les diputades d' EU que havien destituït Marcos són expulsades del partit  accelerant el procés de crisi interna que derivaria amb l' abandó i expulsió de l'organització de membres d' EUPV i el PCPV i amb la pèrdua de representació parlamentària a les eleccions generals espanyoles de 2008. En Juliol de 2008, davant la impossibilitat d' arribar a cap eixida negociada a la crisi, la majoria del grup parlamentari va expulsar a Glòria Marcos, al·legant que la convivència al si del grup era impossible, ja que la diputada expulsada rebentava el treball del grup. El manifest polític signat per les forces polítiques del la coalició es basa en 16 punts que han de ser la base per al programa electoral conjunt. Així, es comprometen a desenvolupar el sector públic en sanitat, transport, i sobretot en educació amb la creació d’una xarxa d’escoles públiques, a aplicar una moratòria urbanística i garantir la conservació del medi ambient, a protegir la normalització del valencià i la cultura, a aconseguir un sistema de finançament solidari i equitatiu, a treballar per la República federal i per l’Europa dels Pobles, per una llei de comarcalització del País Valencià, a potenciar la indústria, l’agricultura i les xicotetes i mitjanes empreses, a treballar per una xarxa pública d’habitatges, la integració dels emigrants, la diversitat sexual, i sobretot es comprometen a la transparència i la regeneració democràtica. Durant el procés de negociació es va suposar, a partir dels resultats electorals a les eleccions del 2003 i les perspectives demoscòpiques, que la Coalició electoral trauria al voltant de 10 escons, base sobre la que es va fer la negociació pel repartiment d’escons entre els partits. Així, d’acord amb el pacte signat, a EUPV li corresponen 6 escons, encapçalant les llistes per les tres circumscripcions electorals. Al Bloc li corresponen 3 escons, el segon per les circumscripcions de València i Castelló, i el tercer per la d’Alacant. I finalment 1 escó per a Els Verds en el cinquè lloc per València. D’aquesta manera Glòria Marcos d’EUPV encapçalarà la llista per la circumscripció de València com a candidata a la Presidència de la Generalitat, seguida com a número dos per Enric Morera, candidat del Bloc. Els acords també inclouen el funcionament del futur grup parlamentari a les Corts Valencianes, inclòs la pressa de decisions, així com les despeses electorals d’acords amb la representació prevista. En el primer acte públic de la coalició del CPV, que va tenir lloc el 17 de febrer de 2007 al Paraninf de la Universitat Politècnica de València, els futurs candidats van declarar que "una altra forma de fer política és possible, més igualitària, més respectuosa amb el medi ambient, la llengua i la cultura, més honesta; en definitiva: un altre País Valencià és possible"[5]. Aquest acte va comptar amb la presència de la Unió de Llauradors, Escola Valenciana, CCOO, UGT, ACPV, i el Col·lectiu Lambda, entre d'altres. Compromís pel País Valencià ha obtingut 7 diputats al parlament valencià, el PP ha obtingut 54 diputats i el PSOE-PSPV ha obtingut 38 diputats. Esquerra Republicana del País Valencià   És un partit polític històric valencianista i d'esquerres fundat el 1933 al setembre del 2000 per mitjà de la fusió de la federació valenciana d'Esquerra Republicana amb part de militants del Front pel País Valencià. En la dècada dels 90, Esquerra Republicana al Pais Valencià va ser presidida per Àngel Molina. Des de l'any 2000, el seu president és el diputat Agustí Cerdà i Argent que en les últimes eleccions a les Corts Valencianes també va ser-ne el cap de llista per València. En una primera etapa durant la Segona República Espanyola la implantació d'Esquerra Republicana en el País Valencià es va produir sota el lideratge de Gaietà Huguet, a Castelló de la Plana. En 1935, aquest dirigent va impulsar un procés d'unificació amb el partit autòcton Esquerra Valenciana, fundat en 1934 i dirigit per Vicent Marco Miranda (ex-alcalde de València), Josep Benedito, Miquel Duran de València i Manuel Sanchis i Guarner. Després d'aconseguir Vicent Marco en 1936 l'acta de diputat per València dins de les candidatures del Front Popular ambdós partits van formar un grup parlamentari conjunt en el Congrés dels Diputats espanyol amb el nom de Esquerra Catalana. Entre 1935 i 1998 no es pot distingir entre la història d'ERPV i EV ja que la primera organització s'autodissolgué perquè els seus militants s'afiliaren en bloc a la segona. La Guerra Civil espanyola truncà diversos projectes polítics en què participava EV, el més important dels quals era un projecte d'estatut valencià que atorgava l'actual Comunitat Valenciana el nom oficial de País Valencià homologant-la d'aquesta manera amb la resta de nacionalitats històriques. Malgrat això, EV va aconseguir el seu màxim creixement en aquest període i va arribar a sobrepassar els 10.000 afiliats en 1937. Actualment Esquerra Republicana al País Valencià proposa l'autodeterminació del País Valencià i la seua confederació en igualtat en un estat independent i republicà amb la resta de territoris de parla catalana (els anomenats Països Catalans). Esquerra Republicana al País Valencià, ara mateix, no té representació en les Corts Valencianes, encara que disposa de 5 regidors a tot el territori valencià i el 0,49% dels vots vàlids. Esquerra Unida del País Valencià  És un partit polític valencià. Es va fundar amb aquest nom el 1981 amb elements procedents del PSPV, del Moviment Comunista del País Valencià (PCPV) i de la Lliga Comunista Revolucionària. A les eleccions generals espanyoles de 1982 només van obtenir 9.302 vots. Vist el fracàs, un sector del partit dirigit per Vicent Pitarch i Almela se'n separà el 1982 per a fundar l'Esquerra Independent de Castelló (EIC), que el 1983 s'integraria dins Unitat del Poble Valencià (UPV). Els qui no s'integraren en UPV quan esdevingué partit polític el 1984 acabarien convergint amb els grups propers al Partit Comunista del País Valencià, de manera que des del 1986 EUPV passà a designar la secció valenciana d'Izquierda Unida. A les Eleccions Autonòmiques de 1987 EUPV es va aliar amb Unitat del Poble Valencià (UPV). Aquesta aliança va provocar una crisi al si d'Unitat del Poble Valencià. Posteriorment EUPV s'ha presentat a totes les convocatòries electorals, obtenint representació a les Corts Valencianes, Corts Generals, Parlament Europeu i centenars d'ajuntaments. A les Eleccions Autonòmiques de 2003 i a les generals de 2004 EUPV s'ha presentat a les Eleccions en diverses coalicions amb Els Verds, L'Entesa, etc. I sempre ha pogut conformar Grup parlamentari propi. En les eleccions de 2007 es presentà amb la coalició Compromís pel País Valencià, junt al Bloc Nacionalista Valencià i altres partits menors. L' esmentada coalició obtingué 7 escons en total. En les eleccions locals, EUPV perdé tota representació a les ciutats més grans on es presentava en solitari com Alacant, Castelló i València i sols revalidaria el regidor d' Elx gràcies a una coalició local amb el Bloc. Des de l'any 2003 la Coordinadora General d'EUPV és la valenciana Glòria Marcos. A la vista del resultat electoral en 2007, menor del esperat, es va produïr una crisi interna a EUPV. Per una banda estaven el sector que recolzava a Glòria Marcos, format entre d' altres pel PCPV i alguns militants independents, i l' altre, representat per militants del corrent intern Esquerra i País com la diputada en Corts Mònica Oltra o la diputada en Madrid Isaura Navarro, entre d' altres recolzaments. Hi havia un tercer espai Projecte Obert, recolzat pel ex-coordinador i portaveu en corts Joan Ribó que buscava obrir ponts de diàleg entre ambdós corrents. La crisi va pasar al grup parlamentari de Compromís quan les diputades d' EiP, recolzades pels del Bloc s' oposaren a la proposta de Glòria Marcos de presentar a Amadeu Sanchis per al consell d' administració de RTVV. Sanchis era el cap de llista d' EUPV a l' Alcaldia de València, qui no va obtenir prous vots per eixir com a regidor. L' alternativa a Sanchis era el sociòleg Rafa Xambó. Finalment Sanchis va accedir al càrrec d' administració a RTVV fet que va accelerar la destitució de Glòria Marcos com a síndica del grup parlamentari, segons els seus crítics, per ser contrària al diàleg. El següent episodi ocorregué quan EUPV decideix expulsar a les diputades crítiques Mònica Oltra i Mireia Mollà.Projecte Obert es mostrà en contra de l' expulsió, i arran d' aquest fet es va apropar a les tesis d' Esquerra i País, qui formarien el nou partit Iniciativa del Poble Valencià. Joan Ribó abandonaria el PCPV  en octubre de 2007, romanent com a militant d' EUPV fins la seua expulsió definitiva, junt a Alfred Botella, per part de la direcció d' EUPV en Abril de 2008. El trencament definitiu s' evindencià a les eleccions a les corts espanyoles de 2008 al presentar-se, d' una banda, la llista d' EUPV amb Antonio Montalbán per una banda i la d' Iniciativa, en coalició amb el Bloc amb la que fins la data havia estat diputada d' EUPV Isaura Navarro com a cap de llista per València. Amb dues llistes quedaren sense representació. Esquerra Valenciana  És un partit valencià d'esquerres, que propugna la independència del País Valencià. Hi pertangueren personatges històrics com Vicent Marco i Miranda, Gaietà Huguet i Segarra o Manuel Sanchis i Guarner. Fou fundada el 26 de juliol de 1934 per una escissió del Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA), a causa de discrepàncies d'estratègia política. La nova organització assumeix una confederació amb les nacions germanes de llengua catalana, cosa que comportà en 1935 un procés de convergència amb Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), partit promogut per Esquerra Republicana de Catalunya en 1933 a Castelló de la Plana. Aquest procès concloguè amb la integració a EV del sector més nacionalista d'ERPV, encapçalat per l'històric dirigent Gaietà Huguet i Segarra. A les eleccions generals de l'any 1936 es presentà en la coalició del Front Popular, del qual Vicente Marco obtinguè l'acta de diputat, i s’integrà en el grup parlamentari d'Esquerra Catalana, amb els diputats d'ERC. No obstant açò, la guerra civil espanyola truncà diversos projectes polítics en què participava EV, el més important dels quals era un projecte d'estatut d'autonomia valencià, amb el nom oficial de País Valencià. Durant aquest període bèlic, EV arriba al seu màxim creixement i a la seua major implantació, comptant-se ja amb més de 10.000 afiliats en 1937, i un nombre significatiu de col·lectius a les comarques pertanyents a les demarcacions provincials de València i Castelló, i s’havien establert contactes amb les comarques del sud. Després d'un llarg període d'inactivitat, EV va ser recuperada com eina política en abril de 1998 per un grup d'ex-militants d'Unitat del Poble Valencià, partit que es va convertir en el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), tenint en consideració part del sentit de la vella organització i engegant un projecte adequat als temps actuals. Així, l'EV refundada es defineix com un partit de l'esquerra nacional, republicana i transformadora al País Valencià; que lluita per la sobirania política dels valencians; i defensa, a partir d'aquesta sobirania, la lliure Confederació del País Valencià amb Catalunya i les Illes. Es presentà a les eleccions autonòmiques de l'any 2003 en la colició electoral de l'Entesa, juntament amb Esquerra Unida del País Valencià, i Els Verds. Tot i que l'Entesa aconseguí 6 diputats, EV no treguè cap diputat. En les eleccions europees de 2004 anà a la candidatura de l'Europa dels Pobles, juntament amb ERC, Aralar, i Chunta Aragonesista. L'any 2007, tercer centenari de la Desfeta d'Almansa, Esquerra Valenciana s'integrà dins del Bloc Nacionalista Valencià. Estat Valencià  És un partit polític del País Valencià, nacionalista valencià, no blaver però contrari a la unitat dels Països Catalans, que es proclama d'esquerra valenciana i que lluita per la independència i el socialisme al País Valencià, la plena sobirania, una Constitució Valenciana que proclami la República Valenciana i la seva integració en una Confederació Europea. A les eleccions generals espanyoles de 2008 formà part de la coalició Per la República Valenciana amb Esquerra Nacionalista Valenciana. Iniciativa del Poble Valencià  És un partit polític del País Valencià, nascut el 20 d'octubre de 2007, que es proclama d'esquerres, verda i valencianista. Es presentà per primera vegada a les eleccions generals espanyoles del 2008, dins la coalició Bloc-Iniciativa-Verds amb Isaura Navarro (IdPV) com a cap de llista per València. Té dues diputades a les Corts, Mònica Oltra i Mireia Mollà, sota la disciplina del grup Compromís. La majoria dels seus components fundadors provenen del corrent crític Esquerra i País al si de la formació Esquerra Unida del País Valencià. Partidaris dels acords que van possibilitar la coalició Compromís del País Valencià, el fracàs electoral a les autonòmiques del 2007 van accelerar el procés de desintegració interna a EUPV. El detonant final va ser la confecció de les llistes per a les eleccions generals del 9 de març del 2008, on IdPV va mostrar el seu rebuig als candidats triats per la cúpula del PCPV i va triar-ne els seus propis mitjançant una polèmica votació. En vistes de no assolir cap acord, es va dur a terme el trencament en dues candidatures. IdPV té bones relacions amb el sector considerat fins ara "llamazarista" al partit espanyol IU, així com amb els catalans d'Iniciativa per Catalunya. Està implantat sobretot a les comarques de l'Horta i a la Plana, amb regidors (com és el cas de Cabanes). El Bloc Nacionalista Valencià  És l'organització unitària del nacionalisme valencà progressista. Es va constituir el 1998 com a federaciò de partits, després de concòrrer com coalició electoral des de 1995, integrant la Unitat del Poble Valencià (UPV, fundada el 1982 i amb precedents des de l'etapa de la transició), el Partit Valencià Nacionalista (1990), Nacionalistes d'Alcoi (1994) i una important incorporaciò d'independents. El 12 de desembre de 1997, al Palau de la Música de València es feia la presentació oficial del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ. Va ser un gran acte, amb la presència de destacades personalitats de la vida social valenciana. Un acte que albirava l’èxit organitzatiu i polític de la nova formació del valencianisme polític. Des de la reinstauració de la democràcia, l’any 1975, el valencianisme polític ha estat un referent electoral constant, tan ineludible i insubornable com ho va ser, sens dubte, en el període anterior de lluita contra la dictadura franquista i com ho va ser també, tot i que de manera incipient, durant els temps de la II República. Any rere any, elecció rere elecció, el valencianisme polític ha anat consolidant un espai creixent, ampliant el seu suport social, ampliant els límits de la seua acció política en favor de les llibertats del País Valencià i d’un futur de progrés per al nostre poble. La consolidació i l’expansió del valencianisme polític fa molts anys que va dur la nostra gent als llocs de responsabilitat institucional. L’honradesa, la transparència, la proximitat i el rigor de l’acció dels nostres regidors i regidores en els ajuntaments valencians avalen una trajectòria de compromís i de lleialtat.  El País Valencià necessita un nou impuls. Necessita canvis urgents. Necessita un projecte que ens situe en els camins de la modernitat, de l’europeisme i amb les màximes quotes de participació ciutadana. Un projecte il·lusionant per a convertir-nos en un societat avançada i capdavantera, una societat preparada per a afrontar tots els reptes del segle XXI i unir-los a la millora de la qualitat de la vida de tots els ciutadans i ciutadanes, emmarcats en una cultura de la solidaritat. Tant aquells que ens governen ara, com els qui ho han fet anteriorment des de la Generalitat Valenciana, han convertit el País Valencià en una comunitat perifèrica, atorgant-nos un paper secundari, molt per baix del que ens correspon i necessitem. En conseqüència, les nostres reivindicacions han esdevingut secundàries i molts dels nostres problemes no troben les solucions que calen. Ni tan sols som respectats per allò que aportem als pressupostos generals de l’Estat espanyol. Ens han atorgat l’indigne paper de pagar i callar.  Hi ha qui encara vol continuar creant confusió. Hi ha qui encara, davant la petició de reforma de l’estat, que tal i com està ara és totalment injust per als valencians, es declara a favor de perpetuar la situació en el temps.  És imprescindible superar la dependència i la subalternitat i només podrem fer-ho des d’organitzacions que tinguen com a centre de la seua acció política la resolució de les necessitats reals dels valencians i de les valencianes. Això, ara com ara, és el Bloc Nacionalista Valenciana. El Bloc Nacionalista Valencià és la plataforma unitària del valencianisme polític, una eina carregada de futur, una organització oberta i plural que és la garantia perquè els valencians i les valencianes recuperem la nostra dignitat com a poble i el protagonisme que ens pertoca en els àmbits espanyol i europeu, i en la nostra pròpia casa: el País Valencià. Per això, el BLOC vos convinda a prendre part, a participar, a col·laborar en un projecte engrescador i a dur el valencianisme polític a la més ampla representació institucional de la història.
	Hoy habia 1 visitantes (1 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página!